Autobiografia inventada per Isabel Rodríguez i Olga Verdú

Hola sóc 3.14RV, un marcià de Mart i vaig a contar-vos la meua història des que vaig arribar a la Terra:-Vaig nàixer en Plasto, l'actual capital de Mart, fa moltíssims segles. La meua família era molt poderosa i vivíem molt bé fins que va caure l'Antic Règim de l'espai. Tots els planetes del Sistema Solar es van veure afectats, per la qual cosa la meua família i jo vam haver d'emigrar a la Terra, el vostre món.Va ser un llarg viatge que va ocupar diversos segles de la meua vida. Vaig créixer, vaig aprendre i vaig madurar en una nau espacial i quan arribem a la Terra ens vam veure obligats a camuflar-nos per por al menyspreu humà.Passem fam, fred i por fins que decidim enfrontar-nos a vosaltres: tintem la nostra multicolor pell perquè pareguera humana; trobem la manera d'amagar el nostre tercer braç en les robes i a poc a poc vam ser pareixent humans, fins a tal punt que ningú va notar les diferències.Quan ja féiem vida com un humà qualsevol, decidim mostrar als nostres millors amics nostre secret. Davant del menyspreu que vam obtindre per la seua banda, ens vam veure obligats a menjar-nos-els per por a què ho desvelaren.Vam veure que no hi havia forma alguna d'integrar als de la nostra espècie en este món, gràcies als prejuís humans i la por al que desconeix.Vam haver de tornar a la cova i, per desgràcia, acabem amb totes les nostres provisions pel que morim desnodrits. Situat a la dreta de Sant Pere, en la Puerta Celestial, escric esta autobiografia per a deixar clar que, encara que en la Terra se'ns discrimine, els extraterrestres també tenim un lloc en el cel. Pagàreu pel que ens vau fer.

Poema inventat per Isabel Rodríguez y Olga Verdú

Punt i final.

Ningú em va avisar
que no et podria oblidar.
He tardat molt en saber-ho
però sense tú no puc estar.

Ha passat molt de temps
i encara no he pogut fer res,
tu ets l'únic que hi ha en la meua ment.

Tinc el record d'aquells dies que vam passar,
abraçant-nos, riguent-nos, bessant-nos...
fent tot alló que mai podré oblidar.

Tú, tu vas ser el més especial,
l'unic que em va fer sentir important.
Ara ja està tot acabat,
mai més tornarem a parlar.

Poema inventado por Isabel Rodríguez y Olga Verdú

Confesión de amor

Tres años han pasado
y nada ha cambiado
siempre nos quisimos
y nunca lo dijimos.

Ha llegado el momento
de confesarte lo que siento
¿Estás preparado?
¡Te quiero!