miércoles, 18 de noviembre de 2009

Poema inventat per Isabel Rodríguez y Olga Verdú

Punt i final.

Ningú em va avisar
que no et podria oblidar.
He tardat molt en saber-ho
però sense tú no puc estar.

Ha passat molt de temps
i encara no he pogut fer res,
tu ets l'únic que hi ha en la meua ment.

Tinc el record d'aquells dies que vam passar,
abraçant-nos, riguent-nos, bessant-nos...
fent tot alló que mai podré oblidar.

Tú, tu vas ser el més especial,
l'unic que em va fer sentir important.
Ara ja està tot acabat,
mai més tornarem a parlar.

No hay comentarios:

Publicar un comentario